My Beautiful Archive

  L’arquitecte suec reconvertit en dissenyador Gustaf Westman ha resolt, per fi, un dels grans drames dels nostres futurs viatges a París: com portar la baguette amb dignitat. S’ha acabat això d’anar pel carrer amb una trista bossa de paper arrugada o amb la barra trencada. Ara podràs lluir-la com es mereix: intacta, flamant, i degudament encabida dins un accessori dissenyat ex profeso només per transportar barres de pa. El somni de qualsevol foodie-esteta. Però l’ambició de Westman no s’atura aquí. També ha col·laborat amb l'app de cites sex-positive Feeld per dissenyar un llit multiús pensat per a almenys tres persones. L’objectiu? Explorar “què és nou i possible” en matèria de trobades íntimes. I així, amb aquest llit, ha firmat el seu primer disseny per al món del descans compartit.

 

Aquest estiu, la revista têtu celebra els seus 30 anys. A la portada hi apareix l’activista trans de 89 anys Marie-Pierre Pruvot , coneguda com a Bambi —cabaretera i professora, símbol d’elegància i resistència—, abraçada amb l’estrella del porno Sharok en una actitud de tendresa i suport emocional. La revista proclama: “On ne retournera pas au placard!” (“No tornarem a l’armari!”). Aquesta abraçada és especialment bella pel que representa: una f raternitat intergeneracional, interracial i interseccional dins del col·lectiu, que reforça la idea d’una lluita coral i transversal. Têtu condensa 30 anys d’activisme LGTBI+ en una sola frase: la visibilitat com a eix central de l’alliberament personal i del canvi social.  

Dissenyat l’any 1966 per l’estudi Martorell-Bohigas-Mackay i fabricat per Polinax, l’aplic de paret MBM‑2 és una peça emblemàtica del disseny modern català. El llum és un senzill globus translúcid amb un aro metàl·lic que el subjecta una mica més avall de la meitat. És una icona de l’estètica de la Barcelona gauche divine que perviu sense perdre l’encant com l’interiorisme de la Tortillería Flash Flash.  En la nostra cerca de l’aplic per la Barcelona d’ara l’hem trobat profusament representat i molt ben conservat a l’edifici que fa cantonada entre el Passeig Manuel Girona i el carrer Enric Morera. Hi és tant a la façana com als accessos i als vestíbuls de les diferents escales. Perquè aquest és un llum propi d’un espai de transició. Entre interior i exterior. De zona de pas i no de sala d’estar domèstica on alguns l’han volgut posar. I veure tots aquells globus envoltant un edifici, quan arriba la nit i s’encenen els llums, és un gran exemple de bon gust estètic i denota el poder ...