PESTICIDES I GRANOTES INTERSEX

Alguns compostos químics com l'atrazina (un herbicida molt comú) i altres pesticides, fitoestrògens, plastificants com el BPA i els ftalats imiten l'hormona femenina estrògen o bloquegen la producció de testosterona, interferint en el desenvolupament endocrí. Això provoca en les granotes l'aparició de mascles amb òrgans reproductors intersex (tant testicles com ovaris), nivells reduïts de testosterona i, el més famós, una reducció o pèrdua completa de la capacitat de cantar. Aquesta interferència química desafia les categories binàries i fixes de sexe i comportament en les granotes.

Kamat & Parker en lloc de veure les granotes intersex com a "malaltes", les veuen com a manifestacions de la diversitat biològica que sempre ha existit, però que els contaminants han exacerbat. Aquestes granotes tenen vides, no només funcions reproductives. Les seves existències desafien les categories i, per tant, són "queer" en el sentit més ampli del terme. L'Heteropatriarcat es basa en una mentida biològica: La idea que la natura "prova" que només hi ha dos gèneres immutables, que la masculinitat i la feminitat són oposats fixos, i que l'heterosexualitat és l'única "llei natural"  Si una granota intersex es pot reproduir eficaçment (encara que sigui mitjançant un comportament diferent, com apropar-se físicament a una femella en lloc de atreure-la amb el cant), aleshores no hi ha cap dany funcional en el seu ésser bàsic. El que els contaminants han fet no és "crear malalties", sinó canviar les condicions del joc.